La comissió que va participar en la visita d'obres de la nova escola explica que, d'acord amb el planning facilitat per Educació “les obres no van tan endarrerides com pensàvem”. Concretant, sembla que hi ha aspectes en què fins i tot es va més avançat del que estava pensat, en altres es va endarretit. Aquesta valoració d'urgència es completarà en una reunió de la Junta de l'Ampa on es debatrà què fer d'ara en endavant.
La foto que acompanya aquesta informació es pot qualificar d'històrica. Es poden veure dos representants dels pares i mares i els responsables de la Generalitat i de l'Ajuntament de Badalona. També es pot veure la situació de l'interior de l'obra. Els que van poder entrar afirmen que el nombre de persones amb casc blanc (visitants) doblaben els dels treballadors. No obstant, és positiu que es puguin visitar les obres i que aquestes vagin avançant.
En la concentració de divendres 9 es va constatar un parell de coses que no es poden oblidar. La primera és l'alt grau d'implicació i col·laboració de la comunitat escolar de l'Escola Progrés en exigir a les autoritats competents que la posada en marxa de la nova escola no es retardi ni un minut més del que calgui, i la segona és que tots plegats, pares, mares, professors i alumnes estem decidits a mantenir-nos vigilants per fer que l'objectiu de tenir una escola digna sigui un fet.
Recordar com hem arribat a aquest punt és important. A mitjan desembre es va comunicar als pares per part de la direcció de l'Escola que a Educació no responien a les consultes sobre quan estaria llest el nou edifici. Es van repetir les peticions per part de l'Ampa i veient que no hi havia resposta es va convocar a pares i mares a iniciar el camí de les mobilitzacions.
Quatre dies després de l'assemblea, l'11 de gener es feia la primera protesta al carrer. Immediatament es va endegar una tasca important de donar a conèixer la situació de l'escola, que hem de recordar una i mil vegades, porta set anys patint promeses sense resultats pràctics per part de la Generalitat i en la primera època per l'Ajuntament.
El dia 25 de gener es va aconseguir, no ho dubteu, per la pressió feta des de la comunitat escolar, fer seure a Ajuntament, Educació, l'empresa Gisa i professors i Ampaen una taula. Vam aconseguir en aquella trobada que es reunís per primer cop la comissió de seguiment i que ens facilitessin el calendari teòric d'obres. Tot gracies a la mobilització carregada de raó de la comunitat. Ara tenim dades que ens podem creure perquè hem supervisat les obres i ho continuarem fent.
Les mobilitzacions segurament hauran de continuar. Però les hem d'adaptar a la realitat. El punt clau és com? D'entrada s'ha de mantenir la guàrdia alta respecte a les obres de l'escola actual. Sigui quin sigui el compromís de Gisa hem de vigilar perquè les condicions de seguretat de l'escola es respectin fins a l'últim minut. També hem de vetllar perquè no sols la velocitat de les obres de l'escola nova sigui correcta sinó que la qualitat no baixi.
Però, en les mobilitzacions s'ha de fer mesurant molt bé les passes que donem. Hem de reservar la força per si es necessària. Però hem d'evitar la sensació de la protesta per la protesta. Cal pensar en una presència potser més difusa però no menys vigilant. Tot això sabent que si les coses avancen és, per desgràcia, perquè hi ha un col·lectiu disposat a evitar que es quedin aturades. No cal ser molt savi per pensar que darrere d'aquest mes en què la Generalitat ha estat jugant al gat i el ratolí, hi ha hagut una estratègia per guanyar temps fins que s'ha aconseguit tenir presentable l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada